Per començar, obrim una llista per el proper dia 29 de Març5 ABRIL(dissabte tarda-nit) per realitzar un petit berenar-sopar-festivitat (de forma totalment externa al club) a tenir en compte:
1.- Confirmar la presencia aquest dia, per tal de ser un bon grup, animar el cotarro i despedir com cal al Sr. Jose
2.- En els propers dies anirem posant mes informació, referent al lloc de la trobada i celebració, el cost que pot representar i todo lo que surja
3.- Interessant si alguna persona disposa de temps i vol col·laborar amb alguna iniciativa, solament s’accepten salvatjades, res de rotllo emotiu, i pijadas cutres.
Xavi, aporta la fashion-ramassa, una nova tendencia que fa furor…
(aquesta foto no té cap relació amb la notícia, però tela amb la samarreta de gondolero-gay)
Amb aquestes curioses declaracions, va resumir el mister el final del partit… uns primers 45 minuts on el Ramassà va poder sentenciar clarament el partit, fallant diferents ocasions com ja es una costum. Tot i això un altre gol d’un oportunista “Balas” que es troba en ratxa en el minut 45 feia que es presentes un partit encarat.
A la segona part la primera jugada va poder ser la sentencia, pero a partir d’aqui es va entrar en una fase del partit dolenta i l’ametlla va aconseguir empatar. La reste fins al final poca historia.
Destacada victòria, acompanyada de bon joc, moltes oportunitats i superioritat en el comput global del partit.Es notava que feia falta guanyar per tornar a notar el bon caliu del vestuari. A la fi, el “CAMPEONES-CAMPEONES” va clamar dins el vestuari i les dutxes…
De nou Balas, va ser l’home-gol que el Ramassà necessita… 2 gols de bella factura i algun que es va deixar. La resta com de costum, un munt d’ocasions clares desaprofitades per tots.
Poc afegir, l’arbitSr. Guisado, va seguir el Joc a varis km de distancia, va anul·lar un gol per possible fora de joc a Quico i es va frenar en ensenyar algunes targetes per el Sta. Eulalia.
Bones noticies per la reaparició de David Navarra a la segona part, a la mitja fa falta una mica de bronquilles..
Oscar en el dique seco declara: Las Fajas me matan (Foto d’arxiu)
Les ratxes son a ràfegues i en aquests moments tenim la dolenta…El resultat molt enganyós, ja que fins el minut 80 l’empat a un, i amb el partit de cara feia preveure alguna cosa positiva, però la fortuna i algunes decisions (com no) d’un altre “amigo” ens han condemnat a la quarta derrota consecutiva.
Solament ens queda, la bona sensació i el golarro del Balas que va de nou va revolucionar el partit…
De nou el grup emblema del Ramassà, ens acompanya en aquests moments per aixecar l’anim
Fantastics els primers 80 minuts de Oriol a la porteria
Fora de la part esportiva, amb el que si que som líders destacats, es en la part oci-social, bon rotllo, “cachondeo”, festa i amistat…
Aquest cop en el Casal i sota l’assistència de “Camarero Lloveras” i “Barman Sorroche” per no dir el Psico-killer del “maitre”, ens van fer gaudir d’un bon plat de embotit i botifarreta, pa amb tomàquet, amanides, vinillo gran reserva i cafès GRATIS… TOT UN LUXE
Es va aprofitar per fer festa, i fer entrega dels obsequis als nous “PAPAS” de l’equip, Mono-Oriol de la seva filla Maite i en Jaume al seu Alex, aniran ben equipats i equipades.
El Mister va comentar-li al Oriol, que un dia portes a la seva filla vestida al camp. ¿¿¿???
Justa derrota del Ramassà, aquest cop l’equip al complet va fallar al seu estil, li va faltar motivació, intensitat i potser alguna referència per intentar aconseguir alguna cosa. L’ametlla va demostrar ser superior amb un equip molt jove i físicament fort.
De totes maneres, i sense desmerèixer la victòria, solament en 2 errades a pilota parada van ser la clau del partit i els gols. També de nou l’arbit, tot i que no va decidir en el resultat final, va estar molt malament i va pitar desfavorablement contra el Ramassà.
Oriol va realitzar una parada de llibre que ha estat batejada com la parada del “mono”
Albano va cantar una melodia a la tribuna ”ARBITRO TE HAS CONSAGRADO” gran frase…